GENTILICIS

• -à, -ana
  • Andorra: andorrà, andorrana (andorrans, andorranes).
  • València: valencià, valenciana (valencians, valencianes).

• -enc, -enca
  • Eivissa: eivissenc, eivissenca (eivissencs, eivissenques).

• -í, -ina
  • Tarragona: tarragoní, tarragonina (tarragonins, tarragonines).
  • Alacant: alacantí, alacantina (alacantins, alacantines).
  • Barcelona: barceloní, barcelonina (barcelonins, barcelonines).

• -, -a (-s, -es). 
  • Alemanya: alemany, alemanya (alemanys, alemanyes).
  • També: àrab/aràbic (Aràbia), escandinau (Escandinàvia), eslovè (Eslovènia), eslovac (Eslovàquia), indi (Índia), iugoslau (Iugoslàvia), lituà (Lituània), letó (Letònia), moldau (Moldàvia), mongol (Mongòlia), noruec (Noruega), grec (Grècia), rus (Rússia), suabi (Suàbia); andalús (Andalusia), palestí (Palestina), suís (Suïssa), turc (Turquia), etc.
  • Per a la formació del gentilici es parteix del tòpònim sense la desinència àtona -a o -ia amb i àtona o tònica. El masculí no té, doncs, desinència. Hi ha irregularitat fonètica en suec (Suècia). Hi ha alternança entre c i t i entre c pronunciat [s] o [k], per motius etimològics en: croat (Croàcia)), florentí (Florència); suec (Suècia).

• -ita (-ites). Exemple:
  • Moscou: moscovita (moscovites).

• -i, -ia (-is, -ies). Exemple:
  • Armènia: armeni, armènia (armenis, armènies).
  • També: bohemi (Bohèmia), indonesi (Indonèsia), libi (Líbia), macedoni (Macedònia), melanesi (Melanèsia), polinesi (Polinèsia), somali (Somàlia).

• -ià, -iana (-ians, -ianes). Exemple:
  • Llenguadoc: llenguadocià, llenguadociana (llenguadocians, llenguadocianes).
  • També: caucasià (Caucas), equatorià (Equador), iranià (Iran), iraquià (Iraq), nigerià (Nigèria), qatarià (Qatar), saharià (Sàhara, Sàhara Occidental), tunisià (Tunísia).

• -eny, -enya (-enys, -enyes). Exemple:
  • Extremadura: extremeny, extremenya (extremenys, extremenyes).
  • També: madrileny (Madrid). En els altres casos corresponents als espanyols en -eño és millor -enc: costa-ricenc (Costa Rica), hondurenc (Hondures), londinenc (Londres), nicaragüenc (Nicaragua), panamenc (Panamà), porto-ricenc (Puerto Rico), però també -ès: angolès (Angola), malaguès (Màlaga).

• -eu, -ea (-eus, -ees). Exemple:
  • Europa: europeu, europea (europeus, europees).
  • També: aqueu (Acaia), caldeu (Caldea), foceu (Focea).

• -ó, -ona (-ons, -ones). Exemple:
  • Bretanya: bretó, bretona (bretons, bretones).
  • També: borgonyó (Borgonya).

• -ic, -ica (-ics, -iques). Exemple:
  • Gran Bretanya: britànic, britànica (britànics, britàniques).
  • També: daguestànic (Daguestan), indostànic/hindustànic (Hindustan), etiòpic/etíop (Etiòpia), malabàric (Malabar), nilòtic (Nil).

• Els acabats en -(i)stan perden la terminació: afgà/afganès (Afganistan), pakistanès (Pakistan), o l'afganès esmentat abans.

 

Gentilicis irregulars

Hi ha gentilicis que no afegeixen directament el sufix sobre l'arrel, sinó que presenten diferències amb el topònim originari: anglès (Anglaterra), asiàtic (Àsia), basc (Bascònia, País Basc), belga (Bèlgica), danès (Dinamarca), egipci/egipcià (Egipte), equatorià (Equador), escocès (Escòcia), etíop (Etiòpia), finès (Finlàndia), flamenc (Flandes), gallec (Galícia), hongarès (Hongria), jueu (Judea), londinenc (Londres), monegasc (Mònaco), texà (Texas).

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Gentilici