ESPAI-TEMPS

PREGUNTES

Quin any va formula Einstein la seva teoria?

1960

1916

1906

Per un ésser de dues dimensions, com és l'univers?

Pla

Bidimensional

Rodó

Com es pot comprovar la gravetat?

Per la curvatura de l'espai.

Per la curvatura que fa la llum en apropar-se a una massa.

Per la curvatura que fa la llum en allunyar-se d'una massa

On la gravetat és més intensa?

Quant més a prop estem del pes.

Quant més lluny estem del pes.

Què passa els forats negres?

És on l'espai i el temps es troben

És on l'espai i el temps desapareixen

Vocabulari

Ésser: ser

Segles: siglos

Trobar-se'n: encontrarse

Cossos: cuerpos

Setze: dieciséis

Rodó: redondo

Lluny: lejos

A prop: cerca

Pes: peso

Dues: dos (per a noms femenins)

Vocabulari

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/vincles/vincles1/index.htm

RECEPTA. COC D'ESPINACS I PINYONS

Coc d'espinacs i pinyons

Font:www.lacuinadesempre.cat/

CANÇO. BOIG PER TU

A la terra humida escric
nena estic boig per tu
em passo els dies
esperant la nit.

Com et puc estimar
si de mi estas tant lluny;
servil i acabat boig per tu.

Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu.

Quan no hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja que caurà avui.

Em quedaré atrapat
ebri d´aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflaxada la teva llum,me la beuré;
servil i acabat boig per tu.
servil i acabat boig per tu

GENTILICIS

• -à, -ana
  • Andorra: andorrà, andorrana (andorrans, andorranes).
  • València: valencià, valenciana (valencians, valencianes).

• -enc, -enca
  • Eivissa: eivissenc, eivissenca (eivissencs, eivissenques).

• -í, -ina
  • Tarragona: tarragoní, tarragonina (tarragonins, tarragonines).
  • Alacant: alacantí, alacantina (alacantins, alacantines).
  • Barcelona: barceloní, barcelonina (barcelonins, barcelonines).

• -, -a (-s, -es). 
  • Alemanya: alemany, alemanya (alemanys, alemanyes).
  • També: àrab/aràbic (Aràbia), escandinau (Escandinàvia), eslovè (Eslovènia), eslovac (Eslovàquia), indi (Índia), iugoslau (Iugoslàvia), lituà (Lituània), letó (Letònia), moldau (Moldàvia), mongol (Mongòlia), noruec (Noruega), grec (Grècia), rus (Rússia), suabi (Suàbia); andalús (Andalusia), palestí (Palestina), suís (Suïssa), turc (Turquia), etc.
  • Per a la formació del gentilici es parteix del tòpònim sense la desinència àtona -a o -ia amb i àtona o tònica. El masculí no té, doncs, desinència. Hi ha irregularitat fonètica en suec (Suècia). Hi ha alternança entre c i t i entre c pronunciat [s] o [k], per motius etimològics en: croat (Croàcia)), florentí (Florència); suec (Suècia).

• -ita (-ites). Exemple:
  • Moscou: moscovita (moscovites).

• -i, -ia (-is, -ies). Exemple:
  • Armènia: armeni, armènia (armenis, armènies).
  • També: bohemi (Bohèmia), indonesi (Indonèsia), libi (Líbia), macedoni (Macedònia), melanesi (Melanèsia), polinesi (Polinèsia), somali (Somàlia).

• -ià, -iana (-ians, -ianes). Exemple:
  • Llenguadoc: llenguadocià, llenguadociana (llenguadocians, llenguadocianes).
  • També: caucasià (Caucas), equatorià (Equador), iranià (Iran), iraquià (Iraq), nigerià (Nigèria), qatarià (Qatar), saharià (Sàhara, Sàhara Occidental), tunisià (Tunísia).

• -eny, -enya (-enys, -enyes). Exemple:
  • Extremadura: extremeny, extremenya (extremenys, extremenyes).
  • També: madrileny (Madrid). En els altres casos corresponents als espanyols en -eño és millor -enc: costa-ricenc (Costa Rica), hondurenc (Hondures), londinenc (Londres), nicaragüenc (Nicaragua), panamenc (Panamà), porto-ricenc (Puerto Rico), però també -ès: angolès (Angola), malaguès (Màlaga).

• -eu, -ea (-eus, -ees). Exemple:
  • Europa: europeu, europea (europeus, europees).
  • També: aqueu (Acaia), caldeu (Caldea), foceu (Focea).

• -ó, -ona (-ons, -ones). Exemple:
  • Bretanya: bretó, bretona (bretons, bretones).
  • També: borgonyó (Borgonya).

• -ic, -ica (-ics, -iques). Exemple:
  • Gran Bretanya: britànic, britànica (britànics, britàniques).
  • També: daguestànic (Daguestan), indostànic/hindustànic (Hindustan), etiòpic/etíop (Etiòpia), malabàric (Malabar), nilòtic (Nil).

• Els acabats en -(i)stan perden la terminació: afgà/afganès (Afganistan), pakistanès (Pakistan), o l'afganès esmentat abans.

 

Gentilicis irregulars

Hi ha gentilicis que no afegeixen directament el sufix sobre l'arrel, sinó que presenten diferències amb el topònim originari: anglès (Anglaterra), asiàtic (Àsia), basc (Bascònia, País Basc), belga (Bèlgica), danès (Dinamarca), egipci/egipcià (Egipte), equatorià (Equador), escocès (Escòcia), etíop (Etiòpia), finès (Finlàndia), flamenc (Flandes), gallec (Galícia), hongarès (Hongria), jueu (Judea), londinenc (Londres), monegasc (Mònaco), texà (Texas).

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Gentilici

EXPRESSIONS

• Me llamo Ana                  Hola, em dic Ana.
• Mi nombre es Ana           El meu nom és Ana
• Hola, soy Joli                   Hola, sóc la Joli 
• No estoy en casa              No sóc a casa
  
  
   

Fitxat!: Hola, sóc la Joli  - en català s’ha de posar l’article d’avant de nom propi a diferència que en castellà que és incorrecte.

Fitxat!: No sóc a casa - en castellà seria “No estoy en casa”, més endavant es veuran més diferències entre els verbs ser i estar entre el català i el castellà

FORMES DE SALUTACIÓ I COMIAT

Hola!

                                Adéu!

                        Bon dia!                                               Adéu-siau!

                                        Bona nit!                          Bona tarda!